És una primera presa de contacte, en la que s’exposa com s’ha de tramitar cada pas de la herència i s’acorda si el client aportarà tota la documentació o bé si se li ha de tramitar quelcom. Es defineix si la manifestació d’herència s’ha de fer via privada, amb intervenció de notari o via judicial. S’estableix un pressupost aproximat d’honoraris i despeses i s’elabora un pla de pagament.

S’informa al client de les figures jurídiques aplicables a cada situació; per exemple: prellegat, llegat, fidùcia, llegítima, fideicomís, violari, vitalici, quarta marital, càrregues, deutes, drets i deures, intervenció o no de marmessor, tributació (en especial valoració dels béns i drets que componen la herència), possibilitat d’adjudicacions diferents al tant per cent que pertoca i possibilitat de compensacions, lots diversos i llur valoració, composició final de la herència com la resta de bèns existents un cop pagats els llegats, la llegítima, els deutes i les càrregues (si cal).

És impossible dir d’entrada quant es pagará per una herència perquè hi ha diversos factors que multipliquen (en els inmobles, segons el grau de parentiu i segons l’import del patrimoni previ a l’herència) i hi ha factors que redueixen al càrrega fiscal com ara els deutes, les despeses de malaltia i enterrament, l’heretament de la vivenda habitual del difunt, les circumstàncies personals de qui hereta, etc.

En funciò de cada cas, s’estudia curosament l’aplicació de la llei per tal d’obtenir la millor tributació posssible, aprofitant totes les desgravacions establertes i presentant el dit càlcul a l’interressat per tal que, en el moment d’atorgar la manifestació d’herència, sàpiga si ho pot pagar tot o es pot pagar de forma diferida i, en aquest cas, quin cost té aquesta liquidació fora de termini.

En moltes herències hi ha algun bé immoble ni que sigui una part indivisa d’algun (cas de moltes places d’aparcament).

El bé en qüestió s’ha d’inscriure a nom de qui se l’hagi adjudicat que no té perquè ésser l’hereu. Exemple: El causant (difunt) ha deixat un apartament a un fill, un pis a una filla, la llegítima als tres fills i la resta de l’herència, a l’hereu. La dita herència es composa –a més a més del que s’ha dit- de vàries places d’aparcament, un altre pis i una masia però no hi ha prou diners en els comptes per a pagar la llegítima. Cadascú s’adjudica un immoble via llegat i la part que pertoqui de la llegítima es pot pagar amb places d’aparcament, per exemple. Per tant, tindríem que tot i formar part de la herència, no les hereta l’hereu sinó que són adjudicades al/s germà/ns en pagament de la llegítima. Això ha de quedar ben clar i ben explicat en la escriptura d’acceptació i adjudicació per poder inscriure els dits béns a nom del/s adjudicatari/s.

Sobre la neteja de càrregues de cada immoble prèvia a la inscripció, sempre que es pugui es farà abans d’atorgar-se la Escriptura de Manifestació d’Herència.

Si no s’hagés pogut per manca de documentació, necessitat de procediment judicial o administratiu per a aclarir algun tema, es parlaria amb el client sobre la possibilitat d’inscriure i netejar o bé de netejar primer i inscriure després, segons es vulgui. En aquest cas, a més a més d’explicar les dificultats i sistemes a seguir, es farà un pressupost a part doncs són temes diferents de la herència a no ser que s’hagués parlat tot en un inici i aleshores estaria tot inclòs en el preu pactat.

Val a dir que la inscripció de béns en el Registre de la Propietat no és una obligació sinó un mitjà de defensa, un mitjà probatori de la titularitat o de les característiques del bé immoble davant de qualsevol que ho posi en dubte. Hi ha clients que, per temes econòmics prefereixen esperar un temps i havent pagat al notari, a la hisenda pública i a l’advocat, esperen a tenir una mica més i aleshores encarreguen la Inscripció en el Registre de la Propietat.

Per últim, cal tenir en compte que no es tracta de dur una escriptura al Registre de la propietat i que s’inscriguin tots els béns a nom de l’adjudicatari sinó que cada bé s’ha d’inscriure en el Registre de la Propietat que pertoqui i, encara que, per exemple, tots els Registres de la Propietat de Barcelona estan en un sol edifici, suposant que s’hagi d’inscriure 4 immobles i cada un en un Registre diferent, és el propi interessat (o l’advocat que el representi) qui present la escriptura al primer Registre i –després d’uns mesos- la recull la porta al segon Registre i –després d’uns mesos- la recull d’aquest i la porta al tercer Registre i –després d’uns mesos- la recull del tercer i la porta al quart.

Aquests terminis s’allarguen si els Registres (on han d’anar inscrites les finques) són repartits per tot España o, fins i tot, per l’estranger.

En aquests casos, ha de ser el client qui estableixi l’ordre preferent d’inscripció doncs li pot interessar molt tenir inscrita una finca per poder-la vendre o permutar mentre que les altres, no li corre pressa.